Entro al taller, sento l’olor del fang humit, l’escalfor del forn, les formes de les peces a mig fer, i amb el fang entre les mans, desconnecto de tot i m’endinso en l’obra. El fang m’absorbeix i em fa perdre la noció del temps. Passen les hores, i en silenci, les meves mans, comencen a modelar el fang; és l’inici d’una nova obra, una confessió en secret entre el fang i jo.

Per a mi la ceràmica és veure el món, fer una mirada des d’una altra perspectiva per prendre consciència del que som i del que vivim.

Menú